La Massana, Andorra.

Surto de casa, em dirigeixo a la muntanya que hi ha just darrere. Estic amb la càmera a les mans a la recerca de paisatge, naturalesa, racons meravellosos amagats en mig del bosc d’Andorra.

Començo a pujar pel camí per on vaig sempre, veig que hi ha subcamins que t’endinsen al bosc, hi vaig. Sense donar-me compte, entremig de la naturalesa hi ha brossa, la meva vista ho havia passat per alt perquè he fet moltes vegades aquests camins (amb la mirada enfocada en la naturalesa) però arribo a un racó, difícil d’accedir perquè ja no hi ha camí marcat i és allà quan me n’adono que l’ésser humà no té respecte per res. Torno a casa, amb poques fotos (perquè el que havia sortit a captar no hi era), marxo desil·lusionada.

Als dies hi torno, aquesta vegada amb una mirada més crítica per retratar el rastre de l’ésser humà i m’endinso pel mig del bosc, cada dues passes: brossa. Quan torno cap a casa, miro tot el recull de fotografies fetes i realment és desesperant… la brossa que arriba a haver-hi en un lloc tan petit.

En aquesta muntanya hi ha un punt negre. A punts negres se’ls hi diu a aquests llocs de la muntanya que són com abocadors però amagats i il·legals on la gent tira brossa. No és només a la muntanya que hi ha darrere casa meva, sinó que hi ha moltíssim en tot el país i sí, govern els té controlats. El millor que té Andorra són els espais verds i en molts d’ells en comptes de gaudir de la natura et trobes amb brossa que podríem tirar perfectament a un abocador normal, que seria el més lògic i fàcil.

Habitual però no normal. És habitual trobar brossa a tot arreu i ni ens hi fixem, però quan comences a ser conscient te n’adones que s’ha normalitzat el que realment no és gens normal. Les persones actuem al marge dels altres i del nostre entorn, poc conscients que gràcies a l’entorn vivim. Malgrat siguin imatges no gaire agradables, la natura no em deixa de sorprendre, m’ha ensenyat l’acceptació i l’adaptació. Tot i ser agredida, aconsegueix integrar aquests objectes en ella i agafar alternatives a la seva naturalesa.